L´oració

  • Oració: unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament, que relaciona i concreta un subjecte (o sintagma nominal) amb un predicat (o sintagma verbal). Conté un verb que en determina l’estructura i el significat, tot i que es pot elidir. 

–On viu?
 –[Viu] a Elx. 

Una oració té significat complet i és independent. Així, el sintagma El gat no és una oració perquè no completa cap idea i depén d’algun altre element; en canvi, El gat menja peix sí que ho és. 

La independència sintàctica de l’oració també s’explica perquè els elements que la formen es relacionen entre si i configuren una unitat; per això, el subjecte ha de concordar amb el verb i, si és procedent, amb els complements: El llibre és interessant. 

                      ORACIÓ  =  SUBJECTE + PREDICAT

Per poder analitzar una oració cal observar els seus 3 nivells d’anàlisi:

Les oracions estan formades per subjecte i predicat. El verb és el nucli del predicat. El subjecte ha de concordar en nombre (singular  i plural) i persona (1a, 2a i 3a) amb el verb.

Fonts: www.castellnouedival.com i el bloc de Sílvia Montals (http://llenguailiteratura-4eso.blogspot.com.es)